Conjunt de brusa i faldilla de tul amb aplicacions

    next
    prev
  • Museu del Disseny de Barcelona (c) La Fotográfica/Rafael Vargas/Museu del Disseny de Barcelona

Conjunt de brusa i faldilla de tul amb aplicacions

Creador: 
Lydia Delgado
Cronologia: 
2000-2010
Gènere: 
Dona

Conjunt de brusa i faldilla de tul amb aplicacions dissenyat per Lydia Delgado. La brusa està confeccionada en tul de viscosa, i se cenyeix al cos per les peces del costadet, de màniga curta. Coll rodó, amb diverses solapes blanques i negres, de punt de cotó i licra, que se superposen a la tira. Obertura davantera total, cordada amb 6 botons de plàstic negre. La faldilla de tul de ras sintètic presenta una estructura cònica, amb molt de volum i una llargada lleugerament per sota el genoll. Aplicacions de gènere de punt amb motius geomètrics en tot el vol. Se cenyeix a la cintura amb una peça ampla que arriba fins a l'alçada dels malucs, decorada amb sis botons grans i negres que recorda els pantalons de mariner. Faldilla folrada de diverses capes tul amb un fris al baix, probablement per crear l'efecte frou-frou. A l'etiqueta: «LYDIA DELGADO / BARCELONA» Donació de Lydia Delgado, el 2016, al Museu del Disseny de Barcelona.

Vocabulari

Tul

Teixit de seda, cotó o fibres sintètiques, transparent o translúcid, de malla reixada, fet generalment amb tres sèries de fils que fan, successivament, un d’ordit, i dos de trama. (DIEC)

Ras

Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques amb lligat característic de les trames, que produeix a una cara un efecte llis i brillant. Setí.

Costadet

Part lateral del tors, tallada en diverses peces, que permeten entallar i ajustar la peça sobre el cos.

Aplicació

Element aplicat al teixit amb l'objectiu d'ornamentar-lo.

Frou-frou

Mot onomatopeic emprat per descriure el soroll produït per la faldilla.

Firma

Lydia Delgado

Lydia Delgado (Barcelona,1959) s’inicia com a ballarina al teatre del Liceu, però aviat, seguint el seu interès pel disseny de roba i joies, decideix dedicar-se a la moda. L’any 1983 realitza una col·lecció de samarretes, comença a col·laborar amb Antoni Miró i, dos anys després, presenta la seva primera col·lecció completa per a dona. L’any 1987 estableix al carrer Minerva de Barcelona el seu taller de costura i el 1990 obre una botiga. La seva primera col·lecció presentada a la Passarel·la Gaudí de 1991 marca l’inici del seu reconeixement, que es reafirmarà amb la seva línia Pin Up, que afegeix sensualitat a l’elegància de les seves creacions. Destaca entre les grans dissenyadores actuals per les seves peces amb personalitat i un punt d’humor i pels jocs de blanc i negre a les seves col·leccions.

Consultar el web de Lydia Delgado

Veure'n més +
Veure'n menys -

Context

2000-2010

Veure'n més +
Veure'n menys -

Fitxa tècnica

Número d'inventari: 
MDB1131
Tipus de peça: 
Indumentària civil femenina
Denominació de la peça: 
Conjunt
Procedència: 
Barcelona
Any: 
2003
Etiqueta: 
Ús: 
Exterior
Tècnica de confecció: 
Mixta
Tacte: 
Suau
Tipologia d'ús: 
Indumentària d'inspiració internacional
Ornamentació: 
TulBotons
Color: 
Negres
Material: 
ViscosaPoliàmidaCotóLicra

Bibliografia

  • AMBROSE, GAVIN; Harris, Paul. Diccionario visual de la moda. Barcelona: Gustavo Gili, 2008.
  • BANDRÉS OTO, MARIBEL. El vestido y la moda. Barcelona: Larousse, 1998.
  • BAUDOT, FRANÇOIS. La moda en el siglo XX. GUSTAVO GILI, 2008
  • BAXTER-WRIGHT, EMMA [ET. AL.] Moda vintage: la evolución de la moda y el vestido en los últimos cien años. Barcelona: Parramón, 2008
  • BUXBAUM, GERDA (ed.) Iconos de la moda: el siglo XX. Barcelona: Electa, 2007.
  • CODINA, MÓNICA. “Crear moda, hacer cultura”. A: Ars Brevis: anuario de la Cátedra Ramón Llull Blanquerna, n. 10 (2004), p. 43-62.
  • CODINA, MÓNICA; MONTSERRAT HERRERO (eds.) Mirando la moda: once reflexiones. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2004.
  • DELPIERRE, MADELEINE. Le costume: la haute couture de 1940 à nos jours. Paris: Flammarion , cop. 1991
  • Elio Berhanyer: 50 años de moda: exposició, Museo del Traje, CIPE. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, 2008.
  • FIGUERAS SERRA, JOSEFINA. Moda española: una historia de sueños y realidades. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2003.
  • FUKAI, AKIKO (ed.) Moda: una historia desde el siglo XVIII al siglo XX : la colección del Instituto de la Indumentaria de Kioto Taschen , 2006
  • GOLBIN, PAMELA. Madeleine Vionnet: puriste de la mode. Paris: Arts décoratifs , 2009
  • HERRERO, MONSERRAT. “Fascinación a la carta: moda y posmodernidad”. A: Nueva revista de política, cultura y arte. N. 72 (nov.-dic. 2000), p. 79-87.
  • Inspiraciones: Mariano Fortuny y Madrazo: exposició, Museo del Traje – CIPE. Direcció, Eloy Martínez de la Pera Celada; textos, Eloy Martínez de la Pera Celada [et al.]. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, 2010.
  • La mirada de Vogue: exposición. Editor, Javier Pascual del Olmo; directora, Yolanda Sacristán; subdirector, Javier Fernández de Angulo; comissari, Rafael Levenfeld; coordinació, María Fitz James Stuart. Madrid: Museo del Traje, Centro de Investigación y Patrimonio Etnológico: Ediciones Condé Nast, 2004.
  • Manus x machina: fashion in an age of technology. New York: Metropolitan Museum of Art, 2016
  • MARTÍNEZ BARREIRO, ANA MARÍA. “La difusión de la moda en la era de la globalización”. A: Papers: revista de sociología, n. 81 (2006), p. 187-204.
  • MARTÍNEZ BARREIRO, ANA MARÍA. “La moda en las sociedades avanzadas”. A: Papers: revista de sociología, n. 54 (1998), p. 129-137.
  • MORALES, MARÍA LUZ. La moda: el traje y las costumbres en la primera mitad del siglo XX. Barcelona: Salvat, 1947.
  • Mutations: mode, 1960-2000. Exposició. Musée de la mode et du costume (París, França). Paris: Paris-musées, 2000.
  • NICOLÁS MARTÍNEZ, MARÍA DEL MAR. “Mariano Fortuny y Madrazo: vestidos y tejidos de la colección del Museo del Traje”. A: Indumenta: revista del Museo del Traje, n. 0 (2007), p. 113-122.
  • PARICIO ESTEBAN, PILAR. “El encuadre de la moda en los diarios españoles de información general de ámbito nacional (1900-1994)”. A: Revista Latina de comunicación social, n. 28 (2000), p. 1-4.
  • Paris-couture-années trente. Exposició. Paris-Musées : Société de l'histoire du costume , cop. 1987
  • REMAURY, BRUNO (ed.) Dictionnaire de la mode au XXe siècle Paris : Regard , cop. 1996
  • RIVIÈRE, MARGARITA. Diccionario de la moda: los estilos del siglo XX. Barcelona: Grijalbo, 1999.
  • SAILLARD, OLIVER; DUCHÊNE, VIRGINE, MANESCAU, JACQUELINE. L'homme objet : la mode masculine de 1945 à nos jours. Marseille: Musées de Marseille , 1996
  • SCOPA-ZUCCHI, OSCAR (ed.). Vogue España 100 años de moda. Madrid; Barcelona; París: Condé Nast, 2000..
  • SICARD, MARIE-CLAUDE. Lujo, mentiras y marketing: ¿cómo funcionan las marcas de lujo? Barcelona: Gustavo Gili, 2007.
  • SMITH, PAUL JULIÁN. Contemporary Spanish culture: tv, fashion, art and film. Cambridge: Polity press, 2003.
  • URREA, INMACULADA. Coco Chanel: la revolución de un estilo. Barcelona: Ediciones Internacionales Universitarias, 1997
  • URREA, INMACULADA. Desvistiendo el siglo XX. Madrid: Ediciones internacionales universitarias, 1999
  • VÁSQUEZ ROCCA, ADOLFO. “La moda en la postmodernidad: deconstrucción del fenómeno fashion”. A: Nómadas: revista crítica de ciencias sociales y jurídicas, n. 11 (2005).
  • VILAR, MARÍA JOSÉ. Estética y tiranía de la moda. Barcelona: Planeta; Madrid: Editora Nacional, 1975.
  • VV.AA. Moda: una historia del siglo XX. TASCHEN BENEDIKT, 2012
  • WAUGH, NORAH. The cut of women's clothes 1600 – 1930 London: Faber and Faber, 1968.
Valora