Vestido amarillo

    next
    prev
  • Museu de Badalona (cc-by-nc-nd 4.0) Walden/Museu de Badalona
  • Museu de Badalona (cc-by-nc-nd 4.0) Walden/Museu de Badalona
  • Museu de Badalona (cc-by-nc-nd 4.0) Walden/Museu de Badalona
  • Museu de Badalona (cc-by-nc-nd 4.0) Walden/Museu de Badalona

Vestido amarillo

Creador: 
Confección doméstica
Cronología: 
1950-1959
Género: 
Mujer

Vestido ligero, de color amarillo pálido, sin mangas. Escote en V y cuello que se alza ligeramente hacia el cuello. Está confeccionado a partir de dos piezas, una interior, a modo de combinación, y otra exterior, que es la que cuenta con la carga ornamental y de silueta, de plumetis amarillo. Sigue la silueta de los años 50 del siglo XX: muy estrecho en la cintura y con mucho volumen en la falda. De hecho, para conseguir esta silueta, el vestido está cortado en la cintura y cosido: la falda y el cuerpo están cortados por separado.

Se ornamenta con cinco botones sobre el pecho, y 8 en la parte delantera superior de la falda, que recuerdan a piezas separadas, aunque están unidas. Los botones están forrados del mismo tejido. Sobre el vientre es interesante observar el juego de patrones que presenta la blusa: las pinzas, que permiten “ablusar” el cuerpo, se pliegan cruzadas, creando un juego geométrico.

La falda está cortada al bies, hecho que le otorga una caída muy interesante, pero que a la vez requiere unos añadidos a la pieza, que se ven a través de las costuras de unión que quedan sesgadas a los laterales. Cierra por delante con un botón de presión, en la falda.
Donación de Clara López Atance que cosió el vestido para estrenarlo los días de fiesta mayor. Confección casera.

Firma

Confecció domèstica

La producció de vestits a nivell domèstic, per a ús personal, va ser molt freqüent fins a l’esclat del prêt-à-porter. Les dones, generalment amb una formació bàsica de costura i confecció, es feien les seves pròpies peces de vestir, sovint seguint les línies de la moda del moment. Es tracta de peces anònimes, però, a diferència de les peces amb autor desconegut, es té la seguretat que qui la va confeccionar no ho feu per a altri sinó per a un consum propi. Cal tenir en compte que ja des del segle XIX moltes revistes de moda incorporaven patrons i breus explicacions per a poder confeccionar alguns models.

Ver más +
Ver menos -

Contexto

1950-1959

En els anys cinquanta s’assistí a la progressiva ruptura de l’aïllament internacional espanyol de la mà de l’Acord amb els Estats Units (1953) i de la seva inclusió en diferents organitzacions com la UNESCO (1952), la ONU (1955) o la OECE (1958). Relacionant tot això amb la situació econòmica interna més pròspera, en què desaparegueren les cartilles de racionament i irrompé el turisme com a factor de desenvolupament a gran escala, s’anà creant un marc social més propens a la penetració de les modes internacionals. S’anà suavitzant l’austeritat de la dècada anterior i es flexibilitzà l’autarquia. Al fenomen del cinema com a difusor de les modes en dècades anteriors s’hi havia sumat la televisió, les emissions de la qual començaren a Espanya el 1956.

El vestit espanyol durant la dècada dels cinquanta seguí, per un costat, el New Look de Dior, tendència que observà la burgesia, i per altre costat, l’estil americà del American Look, sorgides ambdues tendències en la segona meitat de la dècada anterior, i finalment les creacions de Balenciaga, que vestia a l’aristocràcia. Els anys cinquanta suposaren la consagració del dissenyador Balenciaga. Aquests dissenyadors marcaren una estètica sofisticada i elegant, de vestits cenyits a la cintura que ressaltaven les formes femenines, amb gust pels estampats llampants, les iridiscències i complements a joc (barrets d’ala ampla, vels, guants fins al colze, bosses de mà, jaquetes entallades, boleros, capes, llaços i mocadors). Tot plegat fou creat en un context de postguerra, per a desmarcar-se de les línies rectes i l’austeritat de les dècades anteriors. Altres dissenyadors a ressaltar en aquest moment foren: Jacques Fath (1912-1954), Pierre Balmain (1914-1982) i Oscar de la Renta (1932-2014).

El vestit masculí experimentà poques variacions sobre el que ja es feia des de feia uns vint anys. Els canvis que es van veure en les jaquetes foren en l’amplada d’espatlles i solapes, el tall més o menys cenyit, el nombre de botons o les obertures (dues laterals, una central o sense obertures).

Un nou estil va ser el dels Rockers, amb jerseis i faldilles de vol complet, les noies, i texans, samarreta i jaqueta de cuir, els nois.

...

El desenvolupament de la moda durant el segle XX va venir marcat pels diferents esdeveniments històrics. Si a Europa i als Estats Units les dues guerres mundials van ser d’especial rellevància, a Catalunya cal esmentar la successió de diferents règims: monarquia (Alfons XIII, 1902-1931; Juan Carlos I 1975-2014), dictadura (Primo de Rivera, 1923-1930; Francisco Franco, 1939-1975), i república (Segona República, 1931-1939), a més de la Guerra Civil (1936-39).

El segle XX suposà el triomf de la industrialització del sector tèxtil. Amb aquest un espectre de població molt més ampli que l’habitual fins llavors va poder accedir a certs productes d’ús minoritari, fet que accelerarà els canvis en la moda. Això implicà l’aparició i generalització de tendències consumistes en la indumentària, substituïnt les peces sense esperar que es fessin malbé, davant la necessitat creada de tenir el producte que dictava la moda. En aquest període la firma de les peces garantia el prestigi i reconeixement social de qui les posseïa. Les primeres cases d’alta costura, que ja havien aparegut a les darreries del segle anterior, es consolidaren, com les de Carolina Montagne, la de María Molist, El Dique Flontante o Santa Eulàlia. Malgrat estar restringida a una elit econòmica, l’alta costura seguí marcant la moda i establí tendències. No obstant, el major impacte social de la moda es produí a través del prêt-à-porter i la producció en sèrie que, tot recollint les tendències de l’alta costura, tingué una gran difusió a través dels mitjans de comunicació (La ilustración española y americana o Blanco y Negro).

Llevat d’algunes excepcions, se seguiren les línies de la moda internacional, especialment franceses en el vestit femení i angleses en el masculí. Això condicionà la manca de reconeixement dels creadors espanyols en el seu país, i com a conseqüència, el poc suport de la indústria. No fou fins la dècada dels anys 1970 i 1980  que es reactivà la indústria i el mercat espanyol amb el sorgiment d’una generació potent de disenyadors i el suport institucional, sobretot durant els anys vuitanta. Va ser durant la dècada següent, coincidint amb la internacionalització de la moda, quan la indústria local s’expandí fora de les fronteres.

Ver más +
Ver menos -

Ficha técnica

Número de inventario: 
13915
Tipo de prenda: 
Indumentaria civil femenina
Denominación de la prenda: 
Vestido
Procedència: 
Badalona; Cataluña
Año: 
1952-1954
Etiqueta: 
no
Uso: 
Exterior
Tacto: 
ÁsperoRugoso
Tipología de uso: 
Indumentària d'inspiració internacional
Ornamentació: 
Botones
Color: 
Amarillos
Material: 
Algodón
Qui ha portat la peça: 
Clara López Atance

Bibliogafía

  • AMBROSE, GAVIN; Harris, Paul. Diccionario visual de la moda. Barcelona: Gustavo Gili, 2008.
  • BANDRÉS OTO, MARIBEL. El vestido y la moda. Barcelona: Larousse, 1998.
  • BAUDOT, FRANÇOIS. La moda en el siglo XX. GUSTAVO GILI, 2008
  • BAXTER-WRIGHT, EMMA [ET. AL.] Moda vintage: la evolución de la moda y el vestido en los últimos cien años. Barcelona: Parramón, 2008
  • BUXBAUM, GERDA (ed.) Iconos de la moda: el siglo XX. Barcelona: Electa, 2007.
  • CODINA, MÓNICA. “Crear moda, hacer cultura”. A: Ars Brevis: anuario de la Cátedra Ramón Llull Blanquerna, n. 10 (2004), p. 43-62.
  • CODINA, MÓNICA; MONTSERRAT HERRERO (eds.) Mirando la moda: once reflexiones. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2004.
  • DELPIERRE, MADELEINE. Le costume: la haute couture de 1940 à nos jours. Paris: Flammarion , cop. 1991
  • Elio Berhanyer: 50 años de moda: exposició, Museo del Traje, CIPE. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, 2008.
  • FIGUERAS SERRA, JOSEFINA. Moda española: una historia de sueños y realidades. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2003.
  • FUKAI, AKIKO (ed.) Moda: una historia desde el siglo XVIII al siglo XX : la colección del Instituto de la Indumentaria de Kioto Taschen , 2006
  • GOLBIN, PAMELA. Madeleine Vionnet: puriste de la mode. Paris: Arts décoratifs , 2009
  • HERRERO, MONSERRAT. “Fascinación a la carta: moda y posmodernidad”. A: Nueva revista de política, cultura y arte. N. 72 (nov.-dic. 2000), p. 79-87.
  • Inspiraciones: Mariano Fortuny y Madrazo: exposició, Museo del Traje – CIPE. Direcció, Eloy Martínez de la Pera Celada; textos, Eloy Martínez de la Pera Celada [et al.]. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, 2010.
  • La mirada de Vogue: exposición. Editor, Javier Pascual del Olmo; directora, Yolanda Sacristán; subdirector, Javier Fernández de Angulo; comissari, Rafael Levenfeld; coordinació, María Fitz James Stuart. Madrid: Museo del Traje, Centro de Investigación y Patrimonio Etnológico: Ediciones Condé Nast, 2004.
  • Manus x machina: fashion in an age of technology. New York: Metropolitan Museum of Art, 2016
  • MARTÍNEZ BARREIRO, ANA MARÍA. “La difusión de la moda en la era de la globalización”. A: Papers: revista de sociología, n. 81 (2006), p. 187-204.
  • MARTÍNEZ BARREIRO, ANA MARÍA. “La moda en las sociedades avanzadas”. A: Papers: revista de sociología, n. 54 (1998), p. 129-137.
  • MORALES, MARÍA LUZ. La moda: el traje y las costumbres en la primera mitad del siglo XX. Barcelona: Salvat, 1947.
  • Mutations: mode, 1960-2000. Exposició. Musée de la mode et du costume (París, França). Paris: Paris-musées, 2000.
  • NICOLÁS MARTÍNEZ, MARÍA DEL MAR. “Mariano Fortuny y Madrazo: vestidos y tejidos de la colección del Museo del Traje”. A: Indumenta: revista del Museo del Traje, n. 0 (2007), p. 113-122.
  • PARICIO ESTEBAN, PILAR. “El encuadre de la moda en los diarios españoles de información general de ámbito nacional (1900-1994)”. A: Revista Latina de comunicación social, n. 28 (2000), p. 1-4.
  • Paris-couture-années trente. Exposició. Paris-Musées : Société de l'histoire du costume , cop. 1987
  • REMAURY, BRUNO (ed.) Dictionnaire de la mode au XXe siècle Paris : Regard , cop. 1996
  • RIVIÈRE, MARGARITA. Diccionario de la moda: los estilos del siglo XX. Barcelona: Grijalbo, 1999.
  • SAILLARD, OLIVER; DUCHÊNE, VIRGINE, MANESCAU, JACQUELINE. L'homme objet : la mode masculine de 1945 à nos jours. Marseille: Musées de Marseille , 1996
  • SCOPA-ZUCCHI, OSCAR (ed.). Vogue España 100 años de moda. Madrid; Barcelona; París: Condé Nast, 2000..
  • SICARD, MARIE-CLAUDE. Lujo, mentiras y marketing: ¿cómo funcionan las marcas de lujo? Barcelona: Gustavo Gili, 2007.
  • SMITH, PAUL JULIÁN. Contemporary Spanish culture: tv, fashion, art and film. Cambridge: Polity press, 2003.
  • URREA, INMACULADA. Coco Chanel: la revolución de un estilo. Barcelona: Ediciones Internacionales Universitarias, 1997
  • URREA, INMACULADA. Desvistiendo el siglo XX. Madrid: Ediciones internacionales universitarias, 1999
  • VÁSQUEZ ROCCA, ADOLFO. “La moda en la postmodernidad: deconstrucción del fenómeno fashion”. A: Nómadas: revista crítica de ciencias sociales y jurídicas, n. 11 (2005).
  • VILAR, MARÍA JOSÉ. Estética y tiranía de la moda. Barcelona: Planeta; Madrid: Editora Nacional, 1975.
  • VV.AA. Moda: una historia del siglo XX. TASCHEN BENEDIKT, 2012
  • WAUGH, NORAH. The cut of women's clothes 1600 – 1930 London: Faber and Faber, 1968.
  • Valora

    Vídeo relacionado

    Traffic dance - Another Day of Sun - La la land