Del taller a l’acadèmia
Del taller a l’acadèmia
Els tallers
Un dels fets clau per la modisteria fou la consolidació d’una formació específica i regulada que permetés a les modistes accedir a una formació completa deslligada de la del taller.
Gran part de les modistes entraven com a aprenentes a un taller durant uns anys i després passaven a ser fadrines, en una trajectòria heretada de l’antiga organització gremial. La modista que regentava el taller o obrador tenia al seu càrrec oficiales, mitges oficiales i aprenentes, que s’encarregaven de les tasques més senzilles o fins i tot de servir, a canvi d’un aprenentatge en l’ofici.
Entrar a un taller al servei d’una modista era el camí a seguir per totes aquelles noies d’entre 12 i 16 anys aproximadament que no es podien permetre una formació millor. Això els permetia entrar en contacte amb el món laboral i assolir una certa preparació, eminentment pràctica. Les aprenentes en alguns casos fins i tot podien guanyar un petit jornal. En aquests tallers, però, l’aprenentatge, el desenvolupament i la maduresa dels coneixements de les modistes eren absolutament anàrquics, ja que aquest tipus d’organització no estava sotmesa a cap reglament.
“La modista anava els diumenges, molt mudada, a missa de dotze. Un diumenge l'atura en l'acera i va parlar-li del seu desig. La modista ja en tenia una, d'aprenenta, però no n'hi havia prou per la feina i li caigué molt bé l'oferiment de la bacallanera. –Enviï-me-la demà dematí i veurem si fa...– L’endemà dematí la petita pujà a casa la modista. La van fer entrar al taller.”
(Catalana: Revista Setmanal, n. 54, 1919, p. 361)
Es té constància de l’existència d’aquest tipus de centres a Barcelona ja des de l’any 1880.Les primeres acadèmies de tall i confecció
No obstant això, paral·lelament a la formació al taller, anaren obrint-se a poc a poc acadèmies de tall i confecció que impartien ensenyaments reglats de sistemes de tall. Es té constància de l’existència d’aquest tipusde centres a Barcelona ja des de l’any 1880, quan al Passatge Madoz hi havia l’acadèmia Colegio de Nuestra Señora del Carmen, de Carmen Ruiz i Alá. Així mateix, l’any 1884 hi havia una acadèmia de tall de Maria del Carmen Feliu, situada al quart pis del carrer Banys Nous número 13.
Fou durant la darrera dècada del segle XIX i la primera del XX en les que aquests acadèmies es multiplicaren exponencialment a la capital catalana.
L’any 1896 a Barcelona constaven a l’Anuari Riera 13 acadèmies de “corte”, entre les quals s’hi distingeix la de Carmen Martí de Missé, que desenvolupà el conegut “Sistema Martí”. Dos anys més tard, l’any 1898, el nombre d’acadèmies de modisteria (que cal distingir de les de sastreria) havia crescut més del doble, amb un total de 30. L’any següent, el 1899, passaren a ser 43 i, el 1900, 51. Aquesta dinàmica de creixement continuà i l’any 1904 es troben 62 acadèmies. Tot i que durant els anys 1905 i 1908 les acadèmies que apareixen van patir un descens, entre els anys 1910 i 1913 aquestes tornaren a augmentar, essent 76 el 1913.
A principi del segle XX els anuncis de les acadèmies de tall eren molt presents en la publicitat de la premsa, i per anunciar-se feien èmfasi en conceptes com “tall parisenc” o “taller exclusiu”. Així mateix, és molt interessant observar que cada una d’aquestes acadèmies partien d’un mètode de dibuix de patrons, inventat i patentat, sobre el qual estructuraven el curs, que podia ser de durada molt variada.
Carme Martí de Missé
D’entre les acadèmies que es fundaren en aquest moment es pot destacar la de Carme Martí de Missé, que passà d’estar situada al carrer dels Banys Nous de la Barcelona antiga a trobar-se al número 59 del Passeig de Gràcia l’any 1908, fet força significatiu. L’any 1910 es referien a Carme Martí de Missé com una “distinguida y eminente profesora de corte establecida en Barcelona, que ha introducido en este ramo de enseñanza notables perfeccionamientos y adelantos, y a al que rinden tributo las más importantes Academias de corte y centros de confecciones de España y América guiándose por su valioso «Método de corte Martí», uno de los más provechosos y necesarios libros a la mujer”.
És interessant observar que no només hi hagué un creixement en nombre d’acadèmies a Barcelona, sinó que a més algunes d’aquestes es van fer molt grans, ocupant diversos centres i més d’un pis. Aquest fet és significatiu del paper que jugà la modisteria no només en el desenvolupament de la moda catalana sinó també en el procés de formació de les dones barcelonines.