Vestit llarg de vellut de seda negra

    next
    prev
  • Museu del Disseny de Barcelona (c) La Fotográfica/Rafael Vargas/Museu del Disseny de Barcelona

Vestit llarg de vellut de seda negra

Creador: 
Desconegut
Cronologia: 
1950-1959
Gènere: 
Dona

Vestit llarg de vellut de seda negra de la firma Santa Eulalia. Es corda al darrere amb una cremallera invisible i un gafet. Sense mànigues, presenta tirants a les espatlles d'uns 4 cm i un altre de tipus halter darrere el coll. L'escot és quadrat. El cos se cenyeix al tronc a través de pinces. La faldilla es veu tipus tub per davant, però darrere presenta una acumulació de roba a la part dels malucs, rematada amb un llaç també de vellut, que s’estén fins al terra en forma de breu cua. Conserva l'etiqueta «Santaeulalia / BARCELONA». Va ser una donació de Montserrat Pich Girona, el 1998, al Museu del Disseny de Barcelona.

Vocabulari

Vellut

Teixit de seda, de llana, de cotó, etc., llis d’una cara i de l’altra cobert de pèl, curt, tallat.

Firma

Santa Eulalia

Santa Eulàlia és una casa d'alta costura i botiga de teixits de Barcelona que remunta a l’any 1843 i que actualment funciona com a botiga multimarca internacional amb una secció de sastreria d'home a mida. Creada per Domènec Taberner Rius al Pla de la Boqueria, fou traspassada a la seva mort a la família Sans, que avui dia continua al capdavant del negoci. Des de 1909 Santa Eulalia obre una secció de modes per a senyora amb models d'importació de París i Viena i adquireix renom en el paisatge comercial barceloní, fama que, des de 1926 s’estén també a la secció d'alta costura pròpia quan es presenta una desfilada amb la primera col·lecció, creada per Pere Formosa, casat amb una de les filles dels propietaris. Des d’aleshores Santa Eulàlia proposarà les col·leccions cada temporada, dues vegades l'any. L’any 1930 participa en l'Exposició Internacional de Barcelona i el 1936 al “III Salón de Creaciones del Arte del Vestir” a l'Hotel Ritz. Arran la col·lectivització durant la Guerra Civil espanyola, el 1941 Santa Eulalia obre una gran botiga al passeig de Gràcia, 60 on continua l’activitat avui en dia. Poc després incorporarà una secció d’home. Present a tots els salons organitzats per la "Cooperativa de Alta Costura" que es celebraven a la Cúpula del Cinema Coliseum i, posteriorment, a l'Hotel Ritz, Santa Eulalia va comptar, al costat de Formosa, amb col·laboradors com el jove sabadellenc Joan Serra, qui continuarà la línia d'alta costura fins l'any 1978, quan la cedirà a Jorge Olesti fins al seu tancament. Santa Eulalia també va vendre teixits i glacilles a una infinitat de modistes de tot l'Estat Espanyol.

Veure'n més +
Veure'n menys -

Context

1950-1959

En els anys cinquanta s’assistí a la progressiva ruptura de l’aïllament internacional espanyol de la mà de l’Acord amb els Estats Units (1953) i de la seva inclusió en diferents organitzacions com la UNESCO (1952), la ONU (1955) o la OECE (1958). Relacionant tot això amb la situació econòmica interna més pròspera, en què desaparegueren les cartilles de racionament i irrompé el turisme com a factor de desenvolupament a gran escala, s’anà creant un marc social més propens a la penetració de les modes internacionals. S’anà suavitzant l’austeritat de la dècada anterior i es flexibilitzà l’autarquia. Al fenomen del cinema com a difusor de les modes en dècades anteriors s’hi havia sumat la televisió, les emissions de la qual començaren a Espanya el 1956.

El vestit espanyol durant la dècada dels cinquanta seguí, per un costat, el New Look de Dior, tendència que observà la burgesia, i per altre costat, l’estil americà del American Look, sorgides ambdues tendències en la segona meitat de la dècada anterior, i finalment les creacions de Balenciaga, que vestia a l’aristocràcia. Els anys cinquanta suposaren la consagració del dissenyador Balenciaga. Aquests dissenyadors marcaren una estètica sofisticada i elegant, de vestits cenyits a la cintura que ressaltaven les formes femenines, amb gust pels estampats llampants, les iridiscències i complements a joc (barrets d’ala ampla, vels, guants fins al colze, bosses de mà, jaquetes entallades, boleros, capes, llaços i mocadors). Tot plegat fou creat en un context de postguerra, per a desmarcar-se de les línies rectes i l’austeritat de les dècades anteriors. Altres dissenyadors a ressaltar en aquest moment foren: Jacques Fath (1912-1954), Pierre Balmain (1914-1982) i Oscar de la Renta (1932-2014).

El vestit masculí experimentà poques variacions sobre el que ja es feia des de feia uns vint anys. Els canvis que es van veure en les jaquetes foren en l’amplada d’espatlles i solapes, el tall més o menys cenyit, el nombre de botons o les obertures (dues laterals, una central o sense obertures).

Un nou estil va ser el dels Rockers, amb jerseis i faldilles de vol complet, les noies, i texans, samarreta i jaqueta de cuir, els nois.

...

El desenvolupament de la moda durant el segle XX va venir marcat pels diferents esdeveniments històrics. Si a Europa i als Estats Units les dues guerres mundials van ser d’especial rellevància, a Catalunya cal esmentar la successió de diferents règims: monarquia (Alfons XIII, 1902-1931; Juan Carlos I 1975-2014), dictadura (Primo de Rivera, 1923-1930; Francisco Franco, 1939-1975), i república (Segona República, 1931-1939), a més de la Guerra Civil (1936-39).

El segle XX suposà el triomf de la industrialització del sector tèxtil. Amb aquest un espectre de població molt més ampli que l’habitual fins llavors va poder accedir a certs productes d’ús minoritari, fet que accelerarà els canvis en la moda. Això implicà l’aparició i generalització de tendències consumistes en la indumentària, substituïnt les peces sense esperar que es fessin malbé, davant la necessitat creada de tenir el producte que dictava la moda. En aquest període la firma de les peces garantia el prestigi i reconeixement social de qui les posseïa. Les primeres cases d’alta costura, que ja havien aparegut a les darreries del segle anterior, es consolidaren, com les de Carolina Montagne, la de María Molist, El Dique Flontante o Santa Eulàlia. Malgrat estar restringida a una elit econòmica, l’alta costura seguí marcant la moda i establí tendències. No obstant, el major impacte social de la moda es produí a través del prêt-à-porter i la producció en sèrie que, tot recollint les tendències de l’alta costura, tingué una gran difusió a través dels mitjans de comunicació (La ilustración española y americana o Blanco y Negro).

Llevat d’algunes excepcions, se seguiren les línies de la moda internacional, especialment franceses en el vestit femení i angleses en el masculí. Això condicionà la manca de reconeixement dels creadors espanyols en el seu país, i com a conseqüència, el poc suport de la indústria. No fou fins la dècada dels anys 1970 i 1980  que es reactivà la indústria i el mercat espanyol amb el sorgiment d’una generació potent de disenyadors i el suport institucional, sobretot durant els anys vuitanta. Va ser durant la dècada següent, coincidint amb la internacionalització de la moda, quan la indústria local s’expandí fora de les fronteres.

Veure'n més +
Veure'n menys -

Fitxa tècnica

Número d'inventari: 
MTIB2411_98
Tipus de peça: 
Indumentària civil femenina
Denominació de la peça: 
Vestit
Procedència: 
Barcelona
Any: 
1951
Etiqueta: 
Ús: 
Exterior
Tècnica de confecció: 
A màquina
Tacte: 
Suau
Tipologia d'ús: 
Indumentària d'inspiració internacional
Ornamentació: 
VellutLlaç
Color: 
Negres
Material: 
Seda
Qui ha portat la peça: 
Montserrat Pich Girona

Bibliografia

  • AMBROSE, GAVIN; Harris, Paul. Diccionario visual de la moda. Barcelona: Gustavo Gili, 2008.
  • BANDRÉS OTO, MARIBEL. El vestido y la moda. Barcelona: Larousse, 1998.
  • BAUDOT, FRANÇOIS. La moda en el siglo XX. GUSTAVO GILI, 2008
  • BAXTER-WRIGHT, EMMA [ET. AL.] Moda vintage: la evolución de la moda y el vestido en los últimos cien años. Barcelona: Parramón, 2008
  • BUXBAUM, GERDA (ed.) Iconos de la moda: el siglo XX. Barcelona: Electa, 2007.
  • CODINA, MÓNICA. “Crear moda, hacer cultura”. A: Ars Brevis: anuario de la Cátedra Ramón Llull Blanquerna, n. 10 (2004), p. 43-62.
  • CODINA, MÓNICA; MONTSERRAT HERRERO (eds.) Mirando la moda: once reflexiones. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2004.
  • DELPIERRE, MADELEINE. Le costume: la haute couture de 1940 à nos jours. Paris: Flammarion , cop. 1991
  • Elio Berhanyer: 50 años de moda: exposició, Museo del Traje, CIPE. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, 2008.
  • FIGUERAS SERRA, JOSEFINA. Moda española: una historia de sueños y realidades. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2003.
  • FUKAI, AKIKO (ed.) Moda: una historia desde el siglo XVIII al siglo XX : la colección del Instituto de la Indumentaria de Kioto Taschen , 2006
  • GOLBIN, PAMELA. Madeleine Vionnet: puriste de la mode. Paris: Arts décoratifs , 2009
  • HERRERO, MONSERRAT. “Fascinación a la carta: moda y posmodernidad”. A: Nueva revista de política, cultura y arte. N. 72 (nov.-dic. 2000), p. 79-87.
  • Inspiraciones: Mariano Fortuny y Madrazo: exposició, Museo del Traje – CIPE. Direcció, Eloy Martínez de la Pera Celada; textos, Eloy Martínez de la Pera Celada [et al.]. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, 2010.
  • La mirada de Vogue: exposición. Editor, Javier Pascual del Olmo; directora, Yolanda Sacristán; subdirector, Javier Fernández de Angulo; comissari, Rafael Levenfeld; coordinació, María Fitz James Stuart. Madrid: Museo del Traje, Centro de Investigación y Patrimonio Etnológico: Ediciones Condé Nast, 2004.
  • Manus x machina: fashion in an age of technology. New York: Metropolitan Museum of Art, 2016
  • MARTÍNEZ BARREIRO, ANA MARÍA. “La difusión de la moda en la era de la globalización”. A: Papers: revista de sociología, n. 81 (2006), p. 187-204.
  • MARTÍNEZ BARREIRO, ANA MARÍA. “La moda en las sociedades avanzadas”. A: Papers: revista de sociología, n. 54 (1998), p. 129-137.
  • MORALES, MARÍA LUZ. La moda: el traje y las costumbres en la primera mitad del siglo XX. Barcelona: Salvat, 1947.
  • Mutations: mode, 1960-2000. Exposició. Musée de la mode et du costume (París, França). Paris: Paris-musées, 2000.
  • NICOLÁS MARTÍNEZ, MARÍA DEL MAR. “Mariano Fortuny y Madrazo: vestidos y tejidos de la colección del Museo del Traje”. A: Indumenta: revista del Museo del Traje, n. 0 (2007), p. 113-122.
  • PARICIO ESTEBAN, PILAR. “El encuadre de la moda en los diarios españoles de información general de ámbito nacional (1900-1994)”. A: Revista Latina de comunicación social, n. 28 (2000), p. 1-4.
  • Paris-couture-années trente. Exposició. Paris-Musées : Société de l'histoire du costume , cop. 1987
  • REMAURY, BRUNO (ed.) Dictionnaire de la mode au XXe siècle Paris : Regard , cop. 1996
  • RIVIÈRE, MARGARITA. Diccionario de la moda: los estilos del siglo XX. Barcelona: Grijalbo, 1999.
  • SAILLARD, OLIVER; DUCHÊNE, VIRGINE, MANESCAU, JACQUELINE. L'homme objet : la mode masculine de 1945 à nos jours. Marseille: Musées de Marseille , 1996
  • SCOPA-ZUCCHI, OSCAR (ed.). Vogue España 100 años de moda. Madrid; Barcelona; París: Condé Nast, 2000..
  • SICARD, MARIE-CLAUDE. Lujo, mentiras y marketing: ¿cómo funcionan las marcas de lujo? Barcelona: Gustavo Gili, 2007.
  • SMITH, PAUL JULIÁN. Contemporary Spanish culture: tv, fashion, art and film. Cambridge: Polity press, 2003.
  • URREA, INMACULADA. Coco Chanel: la revolución de un estilo. Barcelona: Ediciones Internacionales Universitarias, 1997
  • URREA, INMACULADA. Desvistiendo el siglo XX. Madrid: Ediciones internacionales universitarias, 1999
  • VÁSQUEZ ROCCA, ADOLFO. “La moda en la postmodernidad: deconstrucción del fenómeno fashion”. A: Nómadas: revista crítica de ciencias sociales y jurídicas, n. 11 (2005).
  • VILAR, MARÍA JOSÉ. Estética y tiranía de la moda. Barcelona: Planeta; Madrid: Editora Nacional, 1975.
  • VV.AA. Moda: una historia del siglo XX. TASCHEN BENEDIKT, 2012
  • WAUGH, NORAH. The cut of women's clothes 1600 – 1930 London: Faber and Faber, 1968.
Valora