Falda de novia con silueta de sirena

    next
    prev
  • Museu de la Pell d'Igualada (cc-by-nc-nd 4.0) Walden/Museu de la Pell d'Igualada
  • Museu de la Pell d'Igualada (cc-by-nc-nd 4.0) Walden/Museu de la Pell d'Igualada
  • Museu de la Pell d'Igualada (cc-by-nc-nd 4.0) Walden/Museu de la Pell d'Igualada
  • Museu de la Pell d'Igualada (cc-by-nc-nd 4.0) Walden/Museu de la Pell d'Igualada

Falda de novia con silueta de sirena

Creador: 
Henar Velázquez
Cronología: 
1990-1999
2000-2010
Género: 
Mujer

Falda de silueta sirena, muy ceñida en las caderas y la parte superior de las piernas. A la altura de las rodillas la falda se ensancha, mediante nesgas. La falda lleva unas enaguas interiores que le dan volumen y acaba con cola.

Firma

Novak

La dissenyadora Henar Velázquez (Igualada, 1963) va fundar juntament amb Miquel Santacana l'empresa familiar Novak, que confeccionà peces de punt per a dona des de 1963 fins a 2003. El projecte va créixer arrelat a la ciutat d’Igualada i acabà conquistant el mercat internacional amb la creació de dues col·leccions anuals.

La seva impulsora va escollir el nom de la marca arran del ressò de Kim Novak, una de les actrius fetitxe d'Alfred Hitchcock. El tret distintiu de Novak era la moda femenina, així com la innovació i el treball amb punt. Tot i que era difícil competir amb l’alta costura, cal reconèixer la tasca duta terme amb la creació de peces que combinaven a la perfecció modernitat i classicisme, buscant perfils elegants; a més, posava a l’abast del gran públic peces de molta qualitat. Així mateix, és important destacar la creació de vestits de núvia en punt. "La Novak", com es coneixia popularment, va ser una de les marques comercials amb més carisma i reconeixement internacional de la comarca de l’Anoia.

Ver más +
Ver menos -

Contexto

1990-1999

La moda dels anys noranta va ser un fenomen que es caracteritzà pels seus canvis ràpids. No hi havia un estil específic sinó més aviat l’impuls de les persones per marcar la seva individualitat a través de la roba. En línies generals, destacaren com a usuals els pantalons de cintura baixa, els escots prominents, o els jeans, que ja des de la dècada anterior tingueren un gran èxit. Els destenyits i trencats són els més comuns. Les samarretes curtes fins al melic varen resultar ideals per lluir piercings i tatuatges. Moltes d’aquestes tendències van sorgir en entorns urbans degradats.

A això cal sumar-hi l’aportació dels moviments musicals: el grounge look amb Nirvana com a màxim exponent, proposà pantalons desgastats i camises de quadres; el hip hop, el look underground, o el Rap foren també destacables amb l’aportació de roba ampla i la característica gorra de visera.

Es proposaven models assexuats i un cànon excessivament esvelt, que recordava les dones-nena dels anys vint. Varen ser temps gloriosos per supermodels com Claudia Schiffer, Naomi Campbell, Judit Mascó i Christy Turlington, per esmentar-ne algunes. Això va imposar una norma de cos prim que es va traslladar aviat al comú de les dones i va desencadenar debats i preocupacions per casos d’anorèxia.

Ideològicament, la llibertat sexual tornà a influenciar en la moda, andrògina i uniformada. Són anys de contínua relectura de models de les dècades anteriors, els cinquanta, els seixanta i els setanta, que incloïen postures properes a l’antimoda i estètica popular, i fins i tot més llunyanes com la Belle Époque. La moda en la darrera dècada del segle es caracteritzà per l’extrema senzillesa en contraposició als excessos dels vuitanta, dels quals només romangué el gust pel negre. En aquests anys es reactivà l’alta costura, que es revestí d’actituds com la provocació i la reacció contra la uniformitat. Va ser una època de consolidació i èxit de cadenes de moda com Gap, Zara – el grup Inditex no només tenia gran implantació a Espanya sinó a tot el món–, Mango o Banana Republic, que trencaren amb la idea de qualitat-preu. A finals de la dècada va decaure el minimalisme extrem i la uniformitat, al mateix temps que la moda caminà cap a peces més còmodes i juvenils enfront el vestit sastre, i que el fenomen de les top-model havia perdut la seva anterior trascendència.

En els anys noranta i els principis del segle XXI, en la moda espanyola, destaquen noms com Amaya Arzuaga, Duyos y Paniagua, Javier Larraínzar, Armand Basi, Roberto Torretta, Victorio & Lucchino, Antonio Pernas, Ángel Schlesser, Devota y Lomba, etc. També és destacable la dinamització de la moda espanyola a través de l’impuls de les passarel·les, com la Cibeles (Madrid) o la Gaudí (Barcelona).

...

El desenvolupament de la moda durant el segle XX va venir marcat pels diferents esdeveniments històrics. Si a Europa i als Estats Units les dues guerres mundials van ser d’especial rellevància, a Catalunya cal esmentar la successió de diferents règims: monarquia (Alfons XIII, 1902-1931; Juan Carlos I 1975-2014), dictadura (Primo de Rivera, 1923-1930; Francisco Franco, 1939-1975), i república (Segona República, 1931-1939), a més de la Guerra Civil (1936-39).

El segle XX suposà el triomf de la industrialització del sector tèxtil. Amb aquest un espectre de població molt més ampli que l’habitual fins llavors va poder accedir a certs productes d’ús minoritari, fet que accelerarà els canvis en la moda. Això implicà l’aparició i generalització de tendències consumistes en la indumentària, substituïnt les peces sense esperar que es fessin malbé, davant la necessitat creada de tenir el producte que dictava la moda. En aquest període la firma de les peces garantia el prestigi i reconeixement social de qui les posseïa. Les primeres cases d’alta costura, que ja havien aparegut a les darreries del segle anterior, es consolidaren, com les de Carolina Montagne, la de María Molist, El Dique Flontante o Santa Eulàlia. Malgrat estar restringida a una elit econòmica, l’alta costura seguí marcant la moda i establí tendències. No obstant, el major impacte social de la moda es produí a través del prêt-à-porter i la producció en sèrie que, tot recollint les tendències de l’alta costura, tingué una gran difusió a través dels mitjans de comunicació (La ilustración española y americana o Blanco y Negro).

Llevat d’algunes excepcions, se seguiren les línies de la moda internacional, especialment franceses en el vestit femení i angleses en el masculí. Això condicionà la manca de reconeixement dels creadors espanyols en el seu país, i com a conseqüència, el poc suport de la indústria. No fou fins la dècada dels anys 1970 i 1980  que es reactivà la indústria i el mercat espanyol amb el sorgiment d’una generació potent de disenyadors i el suport institucional, sobretot durant els anys vuitanta. Va ser durant la dècada següent, coincidint amb la internacionalització de la moda, quan la indústria local s’expandí fora de les fronteres.

2000-2010

Ver más +
Ver menos -

Ficha técnica

Número de inventario: 
15241.1
Tipo de prenda: 
Indumentaria de ceremonia femenina
Denominación de la prenda: 
Falda
Procedència: 
Igualada; Cataluña
Año: 
1993-2003
Etiqueta: 
no
Uso: 
Exterior
Tacto: 
Suave
Tipología de uso: 
Indumentària d'inspiració internacional
Color: 
Blancos

Bibliogafía

  • AMBROSE, GAVIN; Harris, Paul. Diccionario visual de la moda. Barcelona: Gustavo Gili, 2008.
  • BANDRÉS OTO, MARIBEL. El vestido y la moda. Barcelona: Larousse, 1998.
  • BAUDOT, FRANÇOIS. La moda en el siglo XX. GUSTAVO GILI, 2008
  • BAXTER-WRIGHT, EMMA [ET. AL.] Moda vintage: la evolución de la moda y el vestido en los últimos cien años. Barcelona: Parramón, 2008
  • BUXBAUM, GERDA (ed.) Iconos de la moda: el siglo XX. Barcelona: Electa, 2007.
  • CODINA, MÓNICA. “Crear moda, hacer cultura”. A: Ars Brevis: anuario de la Cátedra Ramón Llull Blanquerna, n. 10 (2004), p. 43-62.
  • CODINA, MÓNICA; MONTSERRAT HERRERO (eds.) Mirando la moda: once reflexiones. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2004.
  • DELPIERRE, MADELEINE. Le costume: la haute couture de 1940 à nos jours. Paris: Flammarion , cop. 1991
  • Elio Berhanyer: 50 años de moda: exposició, Museo del Traje, CIPE. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, 2008.
  • FIGUERAS SERRA, JOSEFINA. Moda española: una historia de sueños y realidades. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2003.
  • FUKAI, AKIKO (ed.) Moda: una historia desde el siglo XVIII al siglo XX : la colección del Instituto de la Indumentaria de Kioto Taschen , 2006
  • GOLBIN, PAMELA. Madeleine Vionnet: puriste de la mode. Paris: Arts décoratifs , 2009
  • HERRERO, MONSERRAT. “Fascinación a la carta: moda y posmodernidad”. A: Nueva revista de política, cultura y arte. N. 72 (nov.-dic. 2000), p. 79-87.
  • Inspiraciones: Mariano Fortuny y Madrazo: exposició, Museo del Traje – CIPE. Direcció, Eloy Martínez de la Pera Celada; textos, Eloy Martínez de la Pera Celada [et al.]. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, 2010.
  • La mirada de Vogue: exposición. Editor, Javier Pascual del Olmo; directora, Yolanda Sacristán; subdirector, Javier Fernández de Angulo; comissari, Rafael Levenfeld; coordinació, María Fitz James Stuart. Madrid: Museo del Traje, Centro de Investigación y Patrimonio Etnológico: Ediciones Condé Nast, 2004.
  • Manus x machina: fashion in an age of technology. New York: Metropolitan Museum of Art, 2016
  • MARTÍNEZ BARREIRO, ANA MARÍA. “La difusión de la moda en la era de la globalización”. A: Papers: revista de sociología, n. 81 (2006), p. 187-204.
  • MARTÍNEZ BARREIRO, ANA MARÍA. “La moda en las sociedades avanzadas”. A: Papers: revista de sociología, n. 54 (1998), p. 129-137.
  • MORALES, MARÍA LUZ. La moda: el traje y las costumbres en la primera mitad del siglo XX. Barcelona: Salvat, 1947.
  • Mutations: mode, 1960-2000. Exposició. Musée de la mode et du costume (París, França). Paris: Paris-musées, 2000.
  • NICOLÁS MARTÍNEZ, MARÍA DEL MAR. “Mariano Fortuny y Madrazo: vestidos y tejidos de la colección del Museo del Traje”. A: Indumenta: revista del Museo del Traje, n. 0 (2007), p. 113-122.
  • PARICIO ESTEBAN, PILAR. “El encuadre de la moda en los diarios españoles de información general de ámbito nacional (1900-1994)”. A: Revista Latina de comunicación social, n. 28 (2000), p. 1-4.
  • Paris-couture-années trente. Exposició. Paris-Musées : Société de l'histoire du costume , cop. 1987
  • REMAURY, BRUNO (ed.) Dictionnaire de la mode au XXe siècle Paris : Regard , cop. 1996
  • RIVIÈRE, MARGARITA. Diccionario de la moda: los estilos del siglo XX. Barcelona: Grijalbo, 1999.
  • SAILLARD, OLIVER; DUCHÊNE, VIRGINE, MANESCAU, JACQUELINE. L'homme objet : la mode masculine de 1945 à nos jours. Marseille: Musées de Marseille , 1996
  • SCOPA-ZUCCHI, OSCAR (ed.). Vogue España 100 años de moda. Madrid; Barcelona; París: Condé Nast, 2000..
  • SICARD, MARIE-CLAUDE. Lujo, mentiras y marketing: ¿cómo funcionan las marcas de lujo? Barcelona: Gustavo Gili, 2007.
  • SMITH, PAUL JULIÁN. Contemporary Spanish culture: tv, fashion, art and film. Cambridge: Polity press, 2003.
  • URREA, INMACULADA. Coco Chanel: la revolución de un estilo. Barcelona: Ediciones Internacionales Universitarias, 1997
  • URREA, INMACULADA. Desvistiendo el siglo XX. Madrid: Ediciones internacionales universitarias, 1999
  • VÁSQUEZ ROCCA, ADOLFO. “La moda en la postmodernidad: deconstrucción del fenómeno fashion”. A: Nómadas: revista crítica de ciencias sociales y jurídicas, n. 11 (2005).
  • VILAR, MARÍA JOSÉ. Estética y tiranía de la moda. Barcelona: Planeta; Madrid: Editora Nacional, 1975.
  • VV.AA. Moda: una historia del siglo XX. TASCHEN BENEDIKT, 2012
  • WAUGH, NORAH. The cut of women's clothes 1600 – 1930 London: Faber and Faber, 1968.
  • Valora

    Vídeo relacionado

    Can Marfany, Museu del Gènere de Punt

    Peces relacionades